Dimecres 15 de desembre tots els infants del cicle vam anar a l'auditori Barrades a veure l'obra musical "En Patufet" el nen més petit de la literatura infantil i juvenil.
Aquest conte popular explica les aventures del jove Patufet, un nen tan petit com un cigró. La història mostra la importància de la col·laboració i dóna un missatge de confiança als més petits. Enfront dels errors no cal tirar-se cap endarrere, sinó tenir capacitat de decisió i resolució de problemes!
Aquest és el resum de la història...
Una vegada hi havia un nen que creixia feliç, sa i fort, però que tenia alguna cosa que li distingia dels altres nois de la seva edat: era tan petit com un cigró. Ningú sabia el seu veritable nom perquè tothom li coneixia com Patufet.
Era un nen llest i espavilat que s'havia guanyat la confiança dels seus pares. Els dos sabien que era molt responsable, així que de tant en tant, li deixaven anar a fer un volt pel poble o fer algun encàrrec.
A en Patufet li encantava ajudar en tot el que podia! Això sí: a causa de la seva mida, mentre anava pel carrer sempre cantava perquè la gent s'adonés que estava a prop. Fins que un dia la seva mare li va deixar portar una cistella amb menjar al seu pare, però mentre Patufet anava pel camp, va començar a ploure.
En veure el temps, el petit es va amagar darrere d'una col. Llavors es va adormir i no va veure arribar al bou que s'ho va menjar. Els seus pares com que no el trobaven, es van espantar i el van anar a buscar.
-¿On ets Patufet? –cridaven els seus pares.
-A la panxa del bou, on no neva ni plou!
Llavors els pares li van donar menjar i menjar, fins que el bou ple, es va tirar un pet i va expulsar a en Patufet.
Finalment tota la família van viure feliços per sempre!!
Aquí us deixem uns petits vídeos...
Una vegada hi havia un nen que creixia feliç, sa i fort, però que tenia alguna cosa que li distingia dels altres nois de la seva edat: era tan petit com un cigró. Ningú sabia el seu veritable nom perquè tothom li coneixia com Patufet.
Era un nen llest i espavilat que s'havia guanyat la confiança dels seus pares. Els dos sabien que era molt responsable, així que de tant en tant, li deixaven anar a fer un volt pel poble o fer algun encàrrec.
A en Patufet li encantava ajudar en tot el que podia! Això sí: a causa de la seva mida, mentre anava pel carrer sempre cantava perquè la gent s'adonés que estava a prop. Fins que un dia la seva mare li va deixar portar una cistella amb menjar al seu pare, però mentre Patufet anava pel camp, va començar a ploure.
En veure el temps, el petit es va amagar darrere d'una col. Llavors es va adormir i no va veure arribar al bou que s'ho va menjar. Els seus pares com que no el trobaven, es van espantar i el van anar a buscar.
-¿On ets Patufet? –cridaven els seus pares.
-A la panxa del bou, on no neva ni plou!
Llavors els pares li van donar menjar i menjar, fins que el bou ple, es va tirar un pet i va expulsar a en Patufet.
Finalment tota la família van viure feliços per sempre!!
La Salua ens ha explicat el conte i ens ha cantat la cançó! Què bé us ho vau passar...allà cantant amb la música!! A ella li encanta explicar-nos què va fer i ensenyar-nos els seus i les seves companys/es!
ResponElimina